Calabuch -

Platja sud

La platja Sud és un dels escenaris més utilitzats en el rodatge del film de Berlanga. Els recent casats acudeixen a la platja per rebre com a regal la barca “Esperanza”.

Aquesta platja és escenari habitual durant tota la trama del film Calabuch. El director, Luis García Berlanga, va triar aquesta platja per la tranquil·litat de les aigües i per la seua ubicació; és ideal per la llum, ja que així el rodatge es va poder fer durant tot el dia. En l’actualitat, gran nombre d’embarcacions utilitza aquesta platja per fondejar-hi.

Port

José Luis Ozores interpreta un torero que va de festa en festa i de poble en poble. Arriba amb el seu camió per a l’esdeveniment de les festes de Calabuch. Enguany, porta a Bocanegra, fill del bou de l’any passat, Planetario, que davant la sorpresa dels seus seguidors, és igual de famèlic que el seu pare, per causa de la gran quantitat d’actuacions en què participa.

En aquesta imatge de la pel·lícula Calabuch es veu tot l’entorn del Portal Sant Pere el 1957. És curiós observar la transformació d’aquesta zona. Luis García Berlanga, per rodar aquesta producció no va construir cap tipus de decorat i va gravar totes les escenes respectant la ciutat tal com era els anys 50.

El Portal de Sant Pere, que data del segle XV, és una de les portes d’accés a la ciutat construït durant els anys en què Benet XIII vivia en el castell papal. El portal està conformat per un arc rebaixat d’obra de carreus, en la dovella central del qual es pot observar l’escut de Benet XIII tallat per Filibert Bertalla.

Museu de la Mar

Valentina Cortese com a Eloisa, mestra soltera de Calabuch, és un dels personatges més importants de la pel·lícula i, per tant, l’escola és una localització també rellevant. La mestra intenta ensenyar a llegir al professor Hamilton, interpretat per Edmund Gwenn, ja que el pren per analfabet, tot i que se n’adona més endavant del seu error. Més tard és usada com a punt de trobada davant el possible atac de l’armada nord-americana.

L’actual Museu de la Mar es va usar com a escola de Calabuch, nom que es va donar en la pel·lícula a la ciutat de Peníscola, i no va ser per casualitat, ja que en aquell moment era realment una escola femenina. Coneguda pels pobladors com a casa de les costures. El 1996 es va convertir en el Museu de la Mar, un nou atractiu per a la ciutat que també ajuda a conservar i difondre el patrimoni cultural i la tradició marinera de Peníscola. S’estructura en tres seccions: la historicoarqueològica, la de pesca i la de fauna marina, i en el seu interior es poden trobar objectes d’origen mariner, maquetes d’embarcacions, arts de pesca, i, al final del museu, un petit aquari.

Far

Pepe Isbert, el faroner de Calabuch, amb la seua ingenuïtat i picardia, va saber gelar la sang a l’espectadora amb una dosi de naturalitat en aquest film de Luis García Berlanga.

El director va saber reflectir la ironia de la societat a través d’una partida d’escacs disputada entre el capellà del poble, un capellà mentider i trampós, però personatge simpàtic, i el faroner, un bonàs carregat d’ingenuïtat.

El Far és una construcció típica marina per a l’avís lluminós nocturn dels navegants. La seua llum abasta unes 35 milles. El Far era un punt de referència en el poble, d’aquí que el carrer contigu prenguera el nom de Farons. La construcció actual és de l’any 1892.

Plaça d'armes

Aquesta localització és un punt clau en el film de 1956 de Luis García Berlanga. En aquesta plaça està ubicada l’Església de la Mare de Déu de l’Ermitana, centre d’una devoció popular d’origen medieval. Està emplaçada vora el castell, en un solar en què hi va haver una altra edificació religiosa el segle VI. Les obres de l’actual santuari van ser realitzades entre 1708 i 1714 a instàncies del llavors governador de la plaça Don Sancho de Echevarría, en una immillorable fàbrica de carreu de llaurat perfecte en els seus adorns, escuts i motllures. La traça de la façana integra el campanar al mur lateral, amb una sòbria elegància compositiva poc freqüent dins del barroc valencià.

En la película de Calabuch aparecen diferentes escenas, tanto de la plaza como de la Iglesia. En la plaza se rodaron momentos como el montaje del campamento para defenderse de la sexta flota americana, también fue el lugar donde las autoridades locales ven el espectacular cohete de Calabuch, diseñado por el científico. Por primera vez el pueblo de Calabuch vence a Guardamar en el concurso de fuegos artificiales que se celebra con motivo de las fiestas patronales y ganar así las 5.000 pesetas del primer premio. Tan espectacular es el resultado, que se publica una foto de los creadores en el periódico provincial, desvelándose de ese modo el paradero del profesor Hamilton, quien será llamado a volver a su país.

El interior y exterior de la iglesia es uno de los escenarios principales. En la que se celebra una boda a la que asisten prácticamente todos los habitantes de Calabuch.