Chiringuito de Pepe

Una de les activitats més importants de Peníscola a través dels segles ha sigut la pesca, i justament per això en El Chiringuito de Pepe el port té un paper important, ja que és l’escenari d’històries rellevants en diferents capítols.

Una de les principals protagonistes de la sèrie, Mariana, és peixatera i la seua professió, amb la del seu marit, fa que aquesta localització siga habitual en la història de la família Leal i els seus amics.

Els personatges que treballen en el barracó de platja acudeixen a comprar peix fresc a la llonja de Peníscola per prepara plats d’alta cuina en El Chiringuito. En la primera temporada de la sèrie utilitzen una subhasta de peix per gravar una de les escenes.

Però el port no sempre ha estat en aquest lloc, ja que antigament l’aigua arribava fins a les mateixes muralles, fent que moltes vegades només es poguera entrar a Peníscola en barca.

La plaça de Santa Maria i els seus voltants apareix en alguna de les escenes d’El Chiringuito de Pepe. Com quan Dafne, que interpreta l’ajudant del xef com a Mati, es passeja pel nucli antic, mentre la seua bellesa és admirada pels més menuts de la sèrie. Aquesta plaça també ha sigut la imatge en els últims capítols quan Mónica, interpretada per Patricia Conde, li demana a José Luis Perales, El Pocero, la llicència per muntar un hotel en el far.

En aquesta plaça de construcció renaixentista és on s’han trobat els vestigis arquitectònics més antics, amb restes de muralla romana i àrab. La plaça de les Caseres i muralles del seu entorn són una àrea d’especial importància de la història de Peníscola. L’aprofitament ancestral del brollador de la Font de Dins ha convertit l’àrea en un lloc estratègic en què conflueixen recintes emmurallats de diferents èpoques, fonamentalment la fortificació medieval i part de la muralla renaixentista que configura la plaça. El desmantellament com a plaça forta de la ciutat, el 1890, va suposar la pèrdua de la funció defensiva que fins a aquest moment havien tingut les muralles. Com a conseqüència, durant aquest segle, tot el conjunt de fortificacions havia sofert una gradual degradació, per finalment ser restaurada entre els anys 1996-1999.

Durant la segona temporada d’El Chiringuito de Pepe es descobreix qui és el vertader pare de Sergi Roca, i la seua nova família li fan una broma pesada per pagar la patente i “entrar en la família”. La broma tracta de recórrer les costes del nucli històric a lloms d’un burro i, una vegada allí, llegir un pregó.

Pepe Leal cau malalt per la pressió de Sergi Roca en el treball i no vol saber res d’ell. Vicente, germà de Sergi, i el seu cosí Dani li fan una broma dient a Sergi Roca que ha de seguir la tradició, que consisteix a realitzar l’ofrena de la primera collita per presentar-se com a primogènit del cognom Leal i ha de fer-la en burro. Per convéncer-lo, li conten la història que, antigament, quan la ciutadella quedava envoltada d’aigua per la marea, la gent quedava aïllada sense queviures ni provisions. Els veïns que quedaven a l’altre costa enviaven els seus primogènits a portar-los la collita. Sergi, desesperat per dur-se bé amb son pare, no dubta a seguir la tradició i pujar amb el burro per la rampa de Felip II.

Aquestes muralles assentades sobre la rampa de Felip II, conserven les marques de la guerra d’Independència de fa més de 200 anys.

La rampa de Felip II condueix fins al Portal Fosc, que va ser l’únic accés per terra a la fortalesa fins al segle XVIII en què es va obrir la Porta de Santa Maria, situada en la zona més baixa d’aquesta part de la muralla. La rampa està emmarcada per la muralla renaixentista que forma la façana principal de la ciutat i es va realitzar l’últim quart del segle XVI. L’obra va ser promoguda per Felip II i hi van intervindre dos experts italians al servei del rei: Vespasià Gonzaga, autor del projecte, i Baptista Antonelli, director de l’obra.

En la primera temporada de la sèrie, se celebra el casament de Mariana i Balotelli. Sergi Roca i son pare, Pepe Leal, juntament amb José Luis, el primer tinent d’alcalde, són protagonistes d’aquesta seqüència.

En aquests jardins quasi totes les setmanes se celebren matrimonis. Per això l’escena porta recorda a molta gent de la zona que ha celebrat cerimònies civils aquí.

Originàriament aquest lloc estava destinat a la ubicació dels canons, catapultes i altres mètodes de defensa. Tanmateix, va ser restaurat en un parc botànic amb uns jardins pels quals es pot passejar, plens de palmeres, oliveres, lavandes, i flora autòctona. A més, des d’aquí es pot veure tota la badia de Peníscola. Una localització molt romàntica.

Laura, la pastissera de Peníscola i Vicente, cap de compres d’El Chiringuito de Pepe, en una escena de la sèrie en la qual s’afalaguen mútuament, mostrant la seua complicitat, estima i potser alguna cosa més.

A la sortida del pati de l’antic col·legi, on actualment s’ubica el Museu del Mar, podem veure l’emplaçament que en la sèrie és l’escenari de la Taona, la pastisseria de Laura. Gran part dels episodis estan gravats en aquest lloc i és molt reconegut pels turistes quan passegen pel carrer Príncipe.

Aquest petit museu s’emplaça en l’antic edifici de les Costures, situat en el costat més a l’est del promontori i configurat en el segle XVIII com un quarter d’artilleria. El Museu de la Mar ret homenatge a la tradició marinera de la gent de Peníscola, donant a conéixer els aspectes marítims de Peníscola des de les cultures fins al dia d’avui. Està dividit en tres seccions: la Historicoarqueològica, on ens endinsem en els orígens mariners de Peníscola; la secció de Pesca, on es representa la vida pesquera mitjançant una exhaustiva anàlisi de l’evolució de les embarcacions, de les arts i àrees de pesca i l’activitat marinera, i la secció Fauna Marina, que ens permet conéixer la forma de vida i el mitjà en el qual es desenvolupen gran quantitat d’espècies d’aquestes mars, gràcies a la riquesa ecològica d’aigües i fons marins.

El far té molt de protagonisme en la major part de la segona edició de la sèrie El Chiringuito de Pepe. Mariana, una marinera del poble que viu en un petit vaixell ancorat en el port amb el seu nòvio Balotelli, decideix tancar-s’hi i fer vaga de fam en el Far per evitar que El Pocero, regidor d’Urbanisme, utilitze l’enclavament per muntar un casino. Quan Mariana es casa amb Balotelli, s’instal·len definitivament en el far, on ocorren una gran part de les escenes de cada episodi.

Aquesta ubicació s’utilitza molt en la sèrie com a imatge de recurs i com a introducció de les escenes que pertanyen a la casa de Mariana i Balotelli.

El Far és una construcció típica marina per a l’avís lluminós nocturn dels navegants. La seua llum abasta unes 35 milles. El Far era un punt de referència en el poble, d’aquí que el carrer contigu prenguera el nom de Farons. La construcció actual és de l’any 1892.

Sergi Roca, interpretat per Santi Millán, recent arribat a la família Leal, compleix amb la tradició de llegir el pregó a la porta de l’església, víctima d’una broma orquestrada pel seu germà, Vicente, i el seu cosí, Dani. Però arriba la policia, li demana els papers del burro i se l’enduen detingut. Ell no entén res, els diu que està realitzant la tradició, però encara no sap que es tracta d’una broma que li ha fet la seua família.

Aquesta localització està emplaçada vora el castell, en un solar en què hi va haver una altra edificació religiosa el segle VI. Les obres de l’actual santuari van ser realitzades entre 1708 i 1714 a instàncies del llavors governador de la plaça Don Sancho de Echevarría, en una immillorable fàbrica de carreu de llaurat perfecte en els seus adorns, escuts i motllures. La traça de la façana integra el campanar al mur lateral amb una sòbria